El caos, no tant “caòtic”

Si el paradigma de la postmodernitat és més que apropiat per comprendre tot l’abast del que significa l’hipertext, la teoria del caos serveix com a exemple per explicar Internet. He dir que aquesta teoria em té completament fascinada perquè aporta una altra manera de copsar la realitat, una realitat construïda a base de linealitats, de termes absoluts i jeràrquics, fruït d’una mentalitat col·lectiva que troba les seves arrels en el pensament i·lustrat. En llegir sobre l’ordre ocult que hi ha rere la teoria, m’adono justament de quin sistemà “lògic” de pensament faig servir sense aturar-me a raonar que n’hi ha d’altres i, de retruc, a qüestionar aquesta “realitat” que donem per descomptat.

Caos no equival a desordre, és un altre tipus d’ordre, d’organització. L’obsessió de la nostra societat per controlar-ho tot rebujta l’existència innegable de la incertesa. No acceptem gaire bé, per exemple, que la nostra ultra avançada ciència, amb els instruments que hi ha actualment, no pugui encara predir un terratrèmol. Subjacent a aquesta afirmació, concloem que les eines són encara imperfectes i hi ha la llunyana esperança que algun dia es pugui predir absolutament tot.

Si rebutgem la incertesa no ens plantegem dubtes i no ampliem el grau de llibertat. Mirar cap a una única direcció, sense dubtes, ens fa pensar que ha d’existir una única resposta, el nostre camp de llibertat queda llavors restringit. La natura mateixa, respòn a una forma de crear que ens explica la teoria del caos. La natura és creativa i s’autoorganitza.

…………………….

Campàs. J. “Estudis sobre la teoria del caos”. Barcelona. UOC

Imatges:

 http://www.thedailymash.co.uk/images/stories/chaos425.jpg
http://www.ccis.edu/spotlight/2009/10/677530245044249116.jpg