Reflexionant sobre llenguatge i hipertext

Mitjançant el llenguatge oral i escrit, les persones reflectim una manera d’estructurar el món des d’un vessant al mateix temps individual i col·lectiu, de manera que la llengua és un element cabdal en la construcció social del coneixement (1). La reflexió que comencem amb aquest post va encaminada a raonar com les persones, de fet, som hipertextuals (1) – terme que ens remet a conceptes com xarxa, connectors, complexitat, interacció-. De la mateixa manera que el suport paper es un reflex de l’una manera d’estructurar la nostra ment, l’hipertext, també ho és?, ens demanem. Estructurem la nostra ment a través d’unes eines (paper, pantalla), però també creem i adaptem unes eines a la nostra necessitat d’ordenar el món.

Fins a quin punt, ens demanem, hi ha una relació com de mirall que projecta i reflecteix a la vegada. Aquestes eines (bàsicament Internet) responen a unes necessitats (entre d’altres, organitzar la immensitat d’informació de què disposem). Però de retruc, en esdevenir Internet un mitjà que s’ha estès a bona part del món, observem que es generen nous codis i noves maneres de crear, assimilar o estructurar la informació. Mitjançant l’hipertext creem noves formes discursives: organitzem el nostre discurs de manera que no està condicionat per les quatre cantonades d’un full de paper i, per tant, s’obre a una nova multidimensió. I això que vol dir? Entre d’altres factors, que tant qui crea com qui llegeix té un paper actiu perquè ofereix o se li ofereixen diferents vies de creació, lectura o consulta. La pantalla és “un espai singular per semiotitzar” (2). Llavors la imatge mental que ens formem ja no és lineal, és una xarxa amb multitud de capes, nodes i opcions. Vet aquí l’hipetext.

………………………….

(1) Campas, J. Llenguatge, pensament i escriptura. Una perspectiva lingüística. Barcelona.UOC
(2) Covadonga, A. i Séré A (eds.) (2003). Nuevos géneros discursivos: los textos electrónicos. Madrid. Ed. Biblioteca Nueva.

Imatge: Brain art. Minds wide open. (© Images.com/Corbis)

 

Anuncis

Un comentari

  1. Bon dia,

    estic molt d’acord amb la reflexió presentada. Personalment m’és inevitable respondre des d’un punt de vista professional. Com a fotògrafa, em crida l’atenció el fet d’expressar-nos en imatges i els mitjans a través dels quals creem les pròpies dimensions. M’explico; la majoria de la societat contemporània occidental del moment ha adoptat eines virtuals a través de les quals realitzar-se i, per tant, comunicar-se. El telèfon mòbil ha esdevingut una extensió de la nostra capacitat física a l’hora de relacionar-nos amb l’entorn. Per tant, la nostra estructura mental per comprendre l’entorn segueix evolucionant amb les noves eines i invents que van sorgint, com sempre ho ha fet.
    D’altra banda, personalment crec que la ment sempre ha existit sota una estructura “hipertextual”. Però és la nostra forma de gestionar-la i interpretar-la a través de les noves eines tecnològiques, la que fa que creiem que fins ara seguia un patró lineal. Com has esmentat, és la nova forma d’estructurar la mateixa informació el que va evolucionant però, afegeixo, crec que a l’hora d’actuar funcionem de forma lineal. Una cosa, després una altra. Almenys crec que és la forma per comprendre, a través de la qual integrar el coneixement esdevingut de l’experiència. Seguim sent animals, encara que de vegades la mateixa ment ho posi en dubte.

    Moltes gràcies,
    seguim!,

    Marta Garcia Cardellach.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s