Navegant per “The last performance”

Continuem amb la navegació a través de narratives hipertextuals i accedim a la creació de Judd Morrissey  anomenada “The last performance“, (2007-2009). D’entrada ens trobem en una presentació del tot hipermèdia: en un minimalista fons negre, tot de lletres adopten formes diverses (rodones que s’expandeixen, espirals, molinets, bucles…)  que fan fixar-nos en les paraules que construeixen la narració i menen a posicionar el cursor al damunt mentre les paraules es mouen per la pantalla. En clicar al damunt el resultat és divers tot derivant cap a una altra paraula, cap a una pantalla que indica “end” o el salt a una altra pantalla.

hypertextD’aquesta manera es va construint una història a partir d’eleccions, que poden ser aleatòries o no. Així mateix, les diverses paraules que ens trobem a la primera pantalla, les veiem en forma circular. Aquesta distribució ens fa pensar en una característica de la narrativa hipertextual: no hi ha un inici concret, com tampoc un final. Algunes paraules s’associen a d’altres: clicant “picture” una pantalla emergent indica “apart“. Un espai fix ens indica: Concerning lasts made (in the style of twilight) Lens #’1 recordant-nos un capítol tradicional en una narració clàssica, ja que sovint cerquem referents literàris en paper pel que fa a l’estructura.

Però continuem navegant: no som immersos en un llibre sinó en un univers multimèdia on adoptem un rol participatiu i interactiu. Si cliquem a “Lens#1″, anem a parar a una altra pantalla des d’on un breu paràgraf explica una part de la història i a l’esquerra tenim opcions numerades per continuar. És interessant destacar que aquesta narració està inspirada en estructures circulars i en els usos diversos que es poden atribuïr a un edifici. I de retruc, entenem, les interpretacions diverses que es poden atorgar a un text.

La estructura central de la última actuación es una bóveda virtual, basada en la cúpula de la Dzamija (palabra croata de ‘mezquita’) en Zagreb. El Dzamija es un edificio circular que comenzó como un museo, se convirtió en una mezquita durante la Segunda Guerra Mundial, y luego de vuelta en un museo.” Aquest paral·lelisme m’ha semblat particularment molt interessant. Si més no, igual que a un edifici se li poden atorgar diferents usos, d’una narració hipertextual poden sorgir trames diferents.

Destaquem també la referència que es fa en relació a la “resposta creativa“. Es formulen preguntes, instruccions, temes, etc. que es poden respondre de forma directa o indirecta en base a allò que pugui permetre el mateix programari. És a dir, l’any 2007, ens trobem amb softwares prou desenvolupats per construir narratives força elaborades i complexes amb múltiples opcions tant per construir com per interpretar.

Com a lectora puc sentir l’angoixa de no seguir prou bé el fil de la història malgrat el guiatge que hi ha a cada “Lens“. I això és potser perquè encara cerco una narració lineal, unidireccional i no pas una narració circular i amb estructures sobreposades com si fossin matrioixques russes.

…………………………………………….

Imatge: Captura d’imatge de http://thelastperformance.org/title.php

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s