Blogs i blogaires

Si no ets a la xarxa no existeixes. El fenomen blogaire no cal dir que s’ha estès com la pòlvora des dels seus inicis cap a l’any 1997, sobretot, perquè algunes de les característiques d’aquesta eina són la interactivitat, l’autoedició i la immediatesa en la publicació (1). No cal coneixer el llenguatge de programació, poden ser especialitzats en temes, individuals o col·lectius, el cas és que l’univers dels blogs és inabastable. Si en un primer moment es focalitzava en base a la idea d’un diari personal, avui en dia hi ha una gran diversitat de formats i d’intencionalitats que depassen aquest concepte.

Group of Business People Working on an Office DeskEls blogs tenen abast econòmic, perquè altera la relació entre emissor i receptor d’informació i s’imposen noves formes al marge de les jerarquies tradicionals; psicològic, pel que fa a la creació o expressió de noves identitats,  i social perquè es vinculen a xarxes, grups i audiències. (2)

Les esferes pública i privada es difuminen mitjançant l’ús dels blogs. Mitjançant aquesta eina hi ha l’opció de presentar-se davant els altres, de posicionar-se de formes determinades, d’expressar allò que potser no s’expressaria en d’altres contextos. S’és conscient que hi ha una audiència, s’obre una finestra a l’exterior. Penso que aquesta característica explica la diferència entre un diari personal, que sovint no és públic, amb el blog, que sí que ho és. Qui l’escriu sap que alguna persona o alguna altra el llegirà i, a més, té l’opció de comentar allò que hi ha escrit. El blog és al mateix temps un fòrum (3).

Molts diaris vinculen els blogs personals dels seus periodistes, on tenen un espai que va més enllà de la columna on expressen la seva opinió o l’espai que se’ls té assignat al diari, on es reflecteix la idea d’interactivitat entre l’autor i el lector. El format, doncs, ja no és encorsetat. Tot i això, hi ha aspectes polèmics com el de la credibilitat i la contrastació de les fonts, que no sempre són del tot rigoroses (4). Les possiblitats d’aquesta eina són múltiples i cada cop ocupen un espai més destacat.

Si un blog està també associat a la idea d’absència de censura, de llibertat, de creació, la vinculació dels diaris als blogs dels seus periodistes atorga un plus tant al diari com al periodista. Actualment, en un món on els mitjans de comunicació de masses estan tan “dirigits” per les grans multinacionals, les pressions dels lobbies y de la política, sembla que el blog atorga un marge per a l’expressió en llibertat. Almenys aquest és l’imaginari que, penso, s’ha creat a l’entorn d’aquesta eina, independentment que sigui cert o no.

…………………………………………………..

(1) Bruguera, E. (2007). Los blogs. Barcelona:Ed. UOC
(2) (3) Martí, M. “Weblogs. Diaris personals digitals”
(4) Flores, J.M; Aguado, G., “Claves de los weblogs y su influencia en la prensa internacional”

Imatge capçalera: http://lonelybrand.com/blog/wp-content/uploads/2013/06/blogger-wide.png

Imatge post: http://14066-presscdn-0-66.pagely.netdna-cdn.com/wp-content/uploads/2016/02/blogger-campaign.jpg

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s