Projecte de recerca: anàlisi lexicomètrica

Anàlisi lexicomètrica de blogs sobre la crisi de les persones refugiades a Europa

En aquest post s’hi explica el treball de recerca dut a terme a partir de diversos blogs sobre la crisi de les persones refugiades a Europa. El post està estructurat en diversos apartats: des del context i els motius que em porten a escollir aquest tema fins al procés d’anàlisi lexicomètrica, els blogs que s’han triat, l’anàlisi de freqüències, agrupaments i concordances i la conclusió a la qual m’ha portat l’anàlisi del vocabulari dels blogs analitzats. 

1. Posem-nos en context
Crisi, migrants, refugiats, conflicte, drama, vergonya,  guerra… són paraules que malauradament llegim i sentim cada dia des de fa anys. Una de les darreres crisis que està provocant l’èxode de milers de persones lluny dels seus països d’origen va començar fa sis anys amb la guerra de Síria, però també hi ha una llarga llista de conflictes al món (Afganistan, Pakistan, Iemen…) que fan fugir la població tot demanant asil polític, sovint a Europa, com a única sortida per sobreviure.

2. Els motius de l’análisi de recerca lexicomètrica
Vaig considerar interessant analitzar els textos de diversos blogs en relació a aquesta temàtica, ja que les paraules mai són neutrals: una anàlisi lexicomètrica permet apropar-nos als textos de manera més objectiva i tenia curiositat per saber què s’hi ha dit entre finals de l’any 2015 i aquest any 2016 en alguns blogs en relació amb la situació de les persones refugiades, com es reflecteix el paper d’Europa, d’Espanya. Escollir els blogs  per analitzar no és una tasca imparcial, però he intentat recollir diversos posicionaments davant aquest conflicte i val a dir que són blogs generats des de casa nostra, des de les reflexions de persones (cooperants, periodistes i fins i tot d’un militar), que viuen al costat europeu i alguns que s’han desplaçat o cooperen als països on els refugiats malviuen en una situació crítica.

3. El procés d’anàlisi lexicomètrica
El procés d’anàlisi parteix de l’estudi de la Guia ràpida de análisis de corpus (con AntConc) i les diverses possibilitats que ofereix per analitzar vocabulari. En descarregar el programa, i havent acotat el tema de recerca, una primera aproximació la publico el mes de març en forma de post: “Comencem a analitzar articles amb l’Antconc: stopwords”. Més endavant vaig fent proves a partir d’extracció de freqüències, filtratge de paraules, concordances, etc. al mateix temps que vaig elaborant una llista d’articles de blogs personals i de diaris per analitzar.

4. Els articles dels blogs escollits
He dut a terme l’anàlisi lexicomètrica en base als articles de blogs personals  i de diaris següents, destriant-los de la cerca efectuada des del cercador Google, amb paraules com “crisis” “refugiados” “blogs”  “Europa” “Grecia”, entre d’altres.

  1. Refugiados, miedos y fobias, Blog de Lluís Foix. La Vanguardia
  2. Unión Europea, inmigrantes y refugiados. Francisco Morote. Rebelión
  3. Lo que no se dice sobre los refugiados. Blog de Vicenç Navarro
  4. Grecia, un miércoles cualquieraJosé Luis Hitos. Cruz Roja Española. Grecia. Blogs 20 minutos.
  5. “Vivir huyendo se convirtió en nuestro día a día”. Sara Creta. Médicos Sin Fronteras (MSF).
  6. ¿Por qué los refugiados sirios no huyen a los ricos países del Golfo?. Francisco de Andrés
  7. Los refugiados sirios huyen de lo que ha pasado en Bruselas. Juan Soto ibars. Blogs El Confidencial
  8. Refugiados. El Blog de Pedro Pitarch, Teniente General (Retirado) del Ejército de Tierra español
  9. Lo que los datos dicen sobre los refugiados.  Gonzalo Fanju. Blogs El País

5. L’anàlisi
Per realitzar l’anàlisi, primer he desat els textos dins d’una mateixa carpeta en fitxers de text (.txt) codificats amb UTF-8 perquè AntConc els carregui tots i pugui efectuar l’anàlisi de tots els articles al mateix temps. A partir d’aquí desenvolupem l’anàlisi lexicomètrica havent carregat prèviament un fitxer de stopwords per filtrar paraules sense significat lèxic i fixant d‘altres paràmetres com els d’ignorar majúscules i minúscules. No hem fet servir la lematització ja que es poden produïr ambigüitats, però he parat atenció de sumar les paraules  més destacades en singular-plural. Un cop fet el filtratge, el rànquing es compon de 3.505 caracters (tokens), dels quals, 1997 són iguals (word types).

5.1. Freqüències
Un cop descartada la llista de stopwords, observo que les 10 paraules més utilitzades són “refugiados (57 vegades) més 9 de “refugiado”  “paísespaís (29-27)”, “europa (25)” “personas (16)” “europea (14)” “población (14)” “crisis (13)” “asilo (12)” “inmigrantes (12)”.  Constato que, tot i que els articles parlen de persones refugiades, també s’hi esmenten els immigrants i Europa.  Analitzaré més endavant com concorden aquestes paraules.

Fins al número 20 del rang  de paraules més utilitzades hi trobo: “frente” “guerra” “millones” “musulmanes” “campos” “españoles” “oriente“. Cal destacar que “sirios” no apareix fins al lloc 25, però “España” i “españoles” se situen als llocs 10 i 21. La paraula “frente” aporta força informació, que especificaré a les concordances.

D’altres paraules de les quals interessa constatar la freqüencia són: “huyen” (8), “problema” (8),”bienvenida” (7), “gobierno” (7),  “rechazo” (7), “solidaridad” (7) , “acogida” (5) , “terrorismo” (5),  “fronteras” (4) “Grecia” (4), “xenofobia” (4). En aquest rang se situen paraules  amb connotacions positives i negatives.

01_recercaGràfic 1. Llista de freqüencies

5.2. Agrupaments i n-grames
Un pas més en l’anàlisi ens durà a fixar-nos en conèixer amb quina freqüència algunes paraules apareixen plegades al text i em fixo en dues: refugiados, que apareix amb paraules com acogiéndolos, apelando, emigrantes i musulmanes i europeos, amb paraules com Alemania, acogieron, emprobrecidos oeladas.

02_recerca

Gràfic 2. Llista d’agrupaments

5.3. Concordances
Amb les concordances comprovo en quin context apareixen les paraules, a partir de les quals, analitzaré el lèxic i el vocabulari. Per analitzar concordances he escollit les 10 paraules següents: refugiados, crisis, asilo, frente, inmigrantes, españoles, Europa, rechazo, acogida i problema perquè  poden servir com a referents de la visió que tenen els blogaires sobre l’actitud d’Europa davant aquesta crisi afegint-hi també el seu punt de vista personal, per això, tindré en compte quins blogaires fan servir més o menys determinades paraules.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

1. refugiados

Obviament, és la paraula més utilitzada, amb diferència, en tota la llista de blogs. L’aspecte interessant és comprovar amb quins mots està associada. D’entrada, Pitarch i Navarro són els qui la fan servir més vegades. De forma pròxima, “immigrantes” apareix almenys quatre vegades. Als blogs redactats per part de cooperants no hi surt, en canvi sí que apareixen paraules com “hacinados” i “crisis“. Naturalment no estem analitzant el context, però sí l’efecte que fan paraules juntes.  En l’article de Pitarch (militar), s’esmenten mots com “fuerzas de seguridad“, “oleadas“, “musulmanes“. Pel que fa a Navarro, com esmentarem més endavant, fa referència als refugiats espanyols durant la Guerra Civil.

Cal destacar que tot i que sovint sembla com si “refugiats” i “immigrants” es fessin servir com a sinònims quan  hi ha un seguit de diferències que constatem a partir de les definicions del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans.

03_recerca

04_recerca

2. crisis

És de destacar les paraules que concorden amb “crisis”, ja que fan referència tant a la crisi econòmica dins la Unió Europea com a la crisi dels refugiats i a la immigració (blog de De Andrés). Al voltant també se situa Alemanya i la cancellera A. Merkel (V. Navarro). És a dir, la paraula no només fa referència a la crisi dels refugiats sinó que s’amplia a tot l’espectre de crisi econòmica que viu actualment Europa. Remarquem que almenys al voltant d’aquesta paraula no es parla de la crisi de valors.

05_recerca_crisis

3. asilo

La paraula “asilo” és la que es fa servir més vegades en el blog de Pitarch, associada amb “delitos” , “derecho“, “deben registrarse“, “refugio“, “origen“, “expulsión“.  L’asil forma part del dret internacional. Els Estats han d’oferir protecció als individus amenaçats per causa de tercers estats, guerres, etc. En tot cas, constato que la paraula està associada a termes relacionats amb el territori i, en certa manera amb els drets.

06_recerca_asilo

4. frente

Aquesta paraula m’ha cridat l’atenció perquè va lligada a una preposició: “frente a“. Té connotacions de confrontació, estar en contra, contra a.. (RAE). Crida l’atenció la frase de De Andrés (ABC), “árabes del golfo… frente a los sirios, mucho más educados”. D’altra banda “frente a”: arribada massiva (connotacions gairebé d’invasió). “Frente al problema“.  Aquestes paraules van més enllà de la crisi en sí i relacionen el tema principal, els refugiats, amb un problema, un conflicte.

07_recerca_frente

5. inmigrantes

Inmigrantes y refugiados són les paraules que més vegades coincideixen en una mateixa línia. El comentari aniria en la mateixa línia que allò que he comentat al punt 1., atès que les dues paraules sovint comparteixen una mateixa frase. Comprovo, un altre cop, com es barregen conceptes tot i que sovint van units pel connector “y”. D’altres paraules que també apareixen són “rechazo“, “presión” “empobrecidos“, ” “llegada masiva“. Però també “solidaridad“, “acogiéndolos“.

08_recerca_inmigrantes

6. españoles

Sobtava d’entrada que la paraula “españoles” sortís força vegades, tot i que només en l’article de V. Navarro. Per les paraules que hi ha al costat,  constato que fa una similitud entre la situació actual dels refugiats sirians i d’altres països i la dels espanyols que van haver de fugir durant la Guerra Civil.

09_recerca_españoles

7. Europa

Tot i que els articles parlen de refugiats, els països de procedència queden molt lluny en la taula de rangs. En canvi, Europa, com a territori clarament delimitat és una de les paraules més destacades. Els blogs els han escrit europeus i no es pot obviar una certa concepció etnocentrista a l’hora de redactar els textos. Europa (nosaltres), els refugiats (els altres), on les identitats queden força més borroses. Així, paraules com “immigrantes” i “refugiados” tornen a formar part del mateix grup de paraules.  S’hi associen termes com “inseguridad y miedo“, “equilibrios políticos“, “políticas de integración, muy difíciles“, “crisis de los emigrantes“, “acogida de millones“, “ola de solidaridad“.

10_recerca_europa

8. rechazo / 9. acogida

Dues paraules amb connotacions molt diferents: “rechazo” i “acogida“. La primera apareix set vegades mentre que la segona, n’apareix cinc. Qui més la utilitza és F. Morote, de Rebelión i paraules que hi ha al costat són “arabofobia“, “islamofobia“, “costumbres“,”pobre”  i un altre cop inmigrante y refugiado són paraules properes. Pels verbs en condicional sembla que intenta esbrinar el motiu del rebuig, “el rechazo al diferente”.

11_recerca_rechazo

La paraula “acogida” és a la vora d’altres com “inseguridad y miedo“, “expulsión“, “países pobres” i només un cop una paraula propera:”solidaridad”, i la fan servir només tres blogaires.

12_recerca_acogida

10. problema

I, finalment, analitzem el mot “problema”, que va paral·lel a la paraula “crisis” però amb unes connotacions diferents, que apareixen a l’article de Pitarch. Junt amb el mot, hi ha la paraula “origen“, “preguntas“, “Europa“, “europeo empobrecido“. El problema associat al territori (resoldre el conflicte en l’origen”) i un altre cop sorgeixen els termes econòmics ja que es parla dels europeus empobrits. El problema dels refugiats queda lligat a l’Europa empobrida.

13_recerca_problema

6. Conclusió

L’anàlisi lexicomètrica que hem dut a terme a partir d’articles de blogs sobre l’actual crisi dels refugiats fa constatar l’impacte de determinades paraules en l’assimilació dels discursos que llegim i redactem. Els blogs escollits corresponen en general a ideologies diferents i posicionaments, de vegades confrontats, davant la situació dels refugiats i això es comprova amb l’ús de determinat vocabulari.  Així, mots amb connotacions positives i negatives (rechazo, solidaridad, acogida, problema, bienvenida, terrorismo) tenen una freqüència d’ús similar.

L’aspecte de la territorialitat i la identitat també es comprova amb l’ús del vocabulari. Davant un territori europeu, els refugiats adquireixen una identitat compacta però territorialment borrosa, quan el fet és que, tot hi haver procedències molt diverses, la majoria (gairebé un 54 % l’any 2015) són sirians d’acord amb fonts de l’ACNUR. Així mateix, l’ús indistint dels termes refugiat i immigrant, en la majoria de casos contribueix a confondre  (de manera intencionada o no) situacions molt diferents. Aquests termes són emprats per part dels blogaires que no són cooperants. L’ús del vocabulari no és imparcial.

D’altra banda, la crisi econòmica també forma part del rang de paraules més utilitzades. En canvi enlloc ha sortit cap referència a la crisi humanitària a que fa referència la il·lustració de la capçalera que hem escollit per a aquest post. Fer esment a la pobresa indica la feblesa econòmica de la UE però en canvi, no s’hi entreveu gaire vocabulari en relació amb el paper polític d’Europa davant aquesta crisi. Les paraules mai són neutres, com deia abans i, a través de les freqüències d’ús i de les concordances extretes del programa AntConc s’ha corroborat que força vocabulari va lligat a termes negatius (crisi, problema), però també a d’altres on s’hi evidencia l’esperit solidari i d’acollida de bona part de la població.

……………………………..

Bibliografia

Navarro, B. (2014). Guía rápida de análisis de corpus (con AntConc). Universidad de Alicante
Análisis textual con el programa de concordancias AntConc

……………………………………….

Imatge de la capçalera: https://i.guim.co.uk/img/media/22efbba3d7804da93915861f6ac334b1b5e350a5/0_121_1280_768/master/1280.jpg?w=620&q=55&auto=format&usm=12&fit=max&s=fc0e9dbc4a1628353faea0ffcbc2489c

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s